Prodi durante la constitución del Partito Democratico en Milan el 27 de octubre de 2007
Fa massa temps que es parla d’una crisi d’identitat dins l’esquerra. Per una banda l’esquerra venuda al capital que ja li està bé aplicar mesures liberals i anar laminant, mica en mica, les polítiques socials i per l’altra l’esquerra comparsa que ja li està bé donar suport a l’esquerra institucional a canvi d’ocupar parcel·les de poder.
Però les bases que donen suport a aquests partits fa temps que s’estan cansant de tot plegat. No es d’estranyar doncs els alts índexs d’abstenció, el descontent amb la política en general i amb la classe política…. Per sort sembla que estan havent moviments per reconstruir una esquerra alternativa anticapitalista. A Espanya Izquierda Unida està immersa en un procés intern de debat al voltant d’una necessària i urgent refundació (+ info). A Itàlia ja hi ha sectors dins de la coalició de centreesquerra que dóna suport al primer ministre Romano Prodi que no estan disposats a integrar-se en l’incipient Partit Demòcrata (entrevista al ministre d’Universitats, Fabio Mussi), i a Alemanya sectors a l’esquerra del SPD es despengen del partit per crear un nou front anticapitalista el més unitari possible.
És aquest un primer símptoma de que anem en la línia correcte?