L’Ajuntament de Terrassa es torna a avançar als esdeveniments, aquest cop fent-nos saber a tots que el canvi climàtic ja és aquí. I es que fa uns dies el consistori va inaugurar la Plaça del Canvi Climàtic, abans coneguda com a Plaça del Progrés, al barri de Ca N’Aurell

La nova Plaça del Canvi Climàtic és en realitat ni més ni menys que un espai àrid, quasi desèrtic, sense cap ombra ni vegetació a la vista i amb molt, molt de totxo i poc banc per seure. La intenció de l’Ajuntament amb la construcció de la nova plaça ha estat fer veure als terrassencs els efectes devastadors de l’escalfament de la Terra. I no ho dubtem que així serà. Imaginem-nos per un moment què passarà d’aquí pocs dies amb la calor estiuenca. Un grup d’amigues d’entre 65 i 75 anys que acostumen a sortir una estona a passejar pels voltants de la zona s’acosten a la Plaça del Canvi Climàtic a descansar una estona, buscant una ombra i un banc on refugiar-se. La crua realitat del canvi climàtic les farà veure que els espais d’ombra eren cosa del passat. I dels bancs, feina tindran per trobar-ne algun.

Des d’aquí encoratgem a aquest consistori a que mica en mica vagi eliminant tots els espais amb arbres que resten a la ciutat, avançant-nos un altre cop a la resta de ciutats del país i a l’escalfament de la ciutat. Terrassa serà la primera ciutat del món a patir les conseqüències més directes del canvi climàtic. Benvinguda sigui la nova Plaça del Canvi Climàtic.

Primer fou al passat mes de octubre amb l’anunci al Visquem Terrassa de la gratuïtat del transport públic per les persones majors de 65 anys, notícia que es va desmentir dies després. Ara l’Ajuntament publica una edició especial de 80 pàgines anunciant a tot color les bondats del seu govern. No és ètic que l’Ajuntament de Terrassa utilitzi els mitjans de comunicació públics, pagats amb els diners de tots els contribuents, per fer propaganda política amb fins electorals. El darrer butlletí Visquem Terrassa constitueix un exercici de pura propaganda electoral. El tripartit local (PSC-ERC-ICV) ha ultrapassat la vocació informativa que ha de complir tot mitjà públic per esdevenir un instrument de propaganda a un mes de les eleccions municipals.

De nou aquest equip de govern confon les institucions amb el partit. Els ciutadans no podem permetre que des de l’Ajuntament es pagui, amb els diners de tots, la campanya electoral als partits que formen el govern. Per això demanem a l’Ajuntament que faci públic quin cost ha tingut per les arques municipals l’edició d’aquest número especial així com el cost de la mateixa publicació en una versió ordinària.

Existeix al nostre país un greu problema amb l’accés a l’habitatge. Les administracions públiques lluny d’intentar solucionar aquest problema es situen al costat de promotors immobiliaris defensant els seus interessos. Millor no enemistar-se amb el sector del totxo, gràcies al qual, l’economia creix a bon ritme, deuen pensar els nostres governants. Mentrestant milers de famílies viuen endeutades per poder pagar un pis durant tota la seva vida, a canvi de ser propietaris de quatre parets. No parlar de la gent gran, assetjada per especuladors dia sí dia també perquè abandonin les seves llars. I els joves, que en no poder-se independitzar es troben condemnats a una fractura social de considerables magnituds.

El primer pas per acabar amb el problema de l’habitatge ha de comportar un canvi radical de mentalitat. L’habitatge és un bé necessari per l’home i no un producte de luxe com ho és actualment. Les classes treballadores no podem viure endeutats per tota la vida. Voler accedir a la propietat d’un habitatge és lligar-se a un banc per un període massa llarg de la nostre vida i amb la inestabilitat laboral existent, pagar una hipoteca cada s’ha convertit en una activitat de risc. Per això s’han de buscar alternatives a la propietat.

Existeix als països escandinaus des de fa més de 90 anys una forma no especulativa d’accés a l’habitatge basat en el model Andel. Aquest model es basa en un sistema de cooperatives segons el qual la propietat dels habitatges sempre resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit de l’habitatge a través d’un lloguertou. A Catalunya l’associació SostreCívic està intentant promoure aquest cooperativisme en l’habitatge basant-se en el model escandinau.

La Fundació Jaume Bofill va elaborar al febrer de 2004 un extens estudi sobre el model Andel . Raül Turmo explica que “l’andel és un model d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat, que estableix que tots el seus membres habitants són propietaris d’un immoble en si i gaudeixen del dret d’ús sobre un habitatge. El nou propietari del dret d’ús sobre l’habitatge paga un entrada –que li es reemborsada si decideix donar-se de baixa de l’andel– i un lloguer tou cada mes. El model de l’andel funciona de manera democràtica, els membres habitants de l’andel mai no poden transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més dret que un llogater convencional, ja que és un model que estableix l’ús indefinit de l’habitatge”.

El mateix informe assegura que a Catalunya aquest model es podria implantar. Legalment hi ha la possibilitat de fer-ho, però es necessari un canvi de mentalitat. S’ha de trencar el mite de que el preu de l’habitatge de mercat no pot baixar i que és millor pagar una hipoteca que pagar un lloguer. Turmo assegura que al nostre país ja hi ha cooperatives d’habitatge però en realitat no deixen de ser models especulatius allunyats de l’escandinau, ja que al final entren en la dinàmica del mercat, permetent la venda de l’habitatge a preus inflats. Cal evitar això. Per aquest motiu el model Andel no permet passar al model de propietat tradicional.

En aquest sentit des de la CUP de Berga ha presentat una proposta electoral que pretén dur a terme aquest projecte. La CUP s’ha compromès ha realitzar una prova pilot si aconsegueixen el suport necessari per demostrar que sí que és possible un accés digne a l’habitatge. En un mateix sentit la CUP de Terrassa demanarà en el ple municipal del mes d’abril que l’Ajuntament es posi en contacte amb l’Associació SostreCívic per poder impulsar a la ciutat el seu model no especulatiu d’habitatge. Així es demana la col•laboració del consistori en la gestió, redacció i execució de l’esmentat model.

L’Andel és sobretot un accés digne a l’habitatge, democràtic, cooperatiu i social. Cal estudiar bé la seva implantació al nostre país i cercar els recursos i la disposició per tirar-lo endavant. Tenim l’oportunitat de trencar amb el model prohibitiu d’accés a l’habitatge entre tots. Reproduïm allò que d’altres fa anys que fan amb bons resultats.

El passat 27 de febrer l’esquerra abertzale va registrar davant el Ministeri de l’Interior espanyol el partit polític Abertzale Sozialisten Batasuna, per a així poder concórrer als eleccions municipals del pròxim 27 de maig. En declaracions als mitjans, els dirigents de Batasuna afirmaven que el nou partit “complix escrupolosament” amb la Llei de Partits (aprovada en 2002 per PP i PSOE [1].

Arnaldo Otegi es mostrava convençut que en l’actual context polític existeix “l’oportunitat real de superar el conflicte” i continuava “raó per la qual l’esquerra abertzale ha decidit donar un pas més de forma constructiva i positiva”. [2]

No era aquest el primer pas que donava l’esquerra abertzale per a demostrar davant l’opinió pública la seva aposta pel procés de normalització política i de pau, en absència de violència. Ja en 2004, Batasuna va presentar la seva proposta de resolució del conflicte en Anoeta. Gara titulava el 15 de novembre de 2004 “Batasuna presenta «amb una branca d’olivera» la seva oferta per a la superació del conflicte”. Gara explicava que “davant un Velòdrom abarrotat, Arnaldo Otegi va reiterar que la pau és la prioritat de Batasuna i que la mateixa ha de ser fruit d’un procés de diàleg entre tots. En aquest camí, Batasuna assumeix el compromís que les diferències durant el mateix es dirimeixin de manera pacífica i democràtica. Marca dos àmbits d’acord. Un entre els agents bascos per a, partint de la realitat actual, arribar a l’escenari que decideixi la ciutadania. Un altre entre ETA i els Estats espanyol i francès sobre la desmilitarizació del conflicte, sobre presos, deportats i refugiats i sobre víctimes”. El text es divideix en sis punts (el cinquè amb set compromisos), en els quals Batasuna arriba a la conclusió que “la pau és la prioritat” i per això es compromet a “treure el conflicte dels carrers” i dur-lo a una “taula de negociació i diàleg”, dintre d’un procés “global i multilateral, desenvolupat amb serietat, sense presses i sobre bases sòlides” i durant el qual està disposada a “dirimir les diferències de manera pacífica i democràtica”.[3]

Així el camí de l’esquerra abertzale feia la pau era clar. Ja en 2006 amb la treva d’ETA els líders de Batasuna van reclamar la creació de la taula de partits per a arribar a una resolució del conflicte entre totes les forces polítiques. Aquesta petició mai va donar la llum i el procés es va paralitzar, fins que a la fi de 2006 ETA reapareixia i matava a dues persones en la Terminal 4 de Baralles. Després d’aquest lamentable pas de l’organització terrorista, Batasuna seguia insistint, al contrari que els altres partits i el Govern,que “l’atemptat d’ETA no implica la ruptura definitiva ni del diàleg ni del procés”. [4]

L’últim i més recent pas de l’esquerra abertzale cap a la pau ho va donar fa pocs dies presentant davant el Ministeri de l’Interior un nou partit, Abertzale Sozialisten Batasuna, que en els seus estatuts deixa clares les intencions de Batasuna de donar suport “la definitiva superació del conflicte històric de naturalesa política existent entre Euskal Herria i els Estats espanyol i francès mitjançant el procés de diàleg i negociació multilateral i en absència de qualsevol tipus de violència, del que sorgeixi un marca democràtic en el qual totes les opcions polítiques disposin d’igualtat d’oportunitats per a la materialització dels seus projectes polítics. A més conclou que “per a dites objectives, i que sigui la voluntat d’Euskal Herria la qual, a cada moment, decideixi quin ha de ser el seu estatus polític, l’activitat de ABERTZALE SOZIALISTEN BATASUNA es portarà a terme pel que fa als principis democràtics i al pluralisme social i polític, així com mitjançant la defensa dels drets humans i llibertats fonamentals de les persones i dels pobles, i emprant per a això, exclusivament, vies polítiques i democràtiques”. [5]

Indiscutiblement aquest procés intern en l’esquerra abertzale ha estat dur i llarg. Una vegada arribats a aquest punt, quin més necessita fer Batasuna per a poder concórrer de forma normal als eleccions del pròxim mes de maig?

NOTES
[1] Ley Orgánica 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos. Articulo 9, punto 3 http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PJ/L6-02.htm

[2] Otegi: “Lo que ahora ha hecho la izquierda abertzale es cumplir con la Ley de Partidos escrupulosamente” http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=33037

[3]Batasuna propone la creación de dos mesas de negociación: una política y otra “militar” (para ETA y los gobiernos de España y Francia) http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=6490

[4] http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=30213

[5] ¿Cumple ASB la ilegítima Ley de Partidos?? (Documentos) http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=33246