Aquest dijous 25 de gener la CUP hem presentat davant de l’Ajuntament de Terrassa el plafó antiespeculatiu, recollint dades de diferents fonts i denunciant les principals agressions al municipi. L’exposició es podrà veure durant els propers mesos pels centres cívics de la ciutat. Segons les dades més actuals disponibles de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2001 a Terrassa hi havia 13.760 cases desocupades (un 17′44% del total, que és de 78.873).

DADES BÀSIQUES
Segons les dades més actuals disponibles de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2001 a Terrassa hi havia 13.760 cases desocupades (un 17′44% del total, que és de 78.873). Al mateix any al conjunt dels Països Catalans els habitatges buits eren 811.954. En menys de 4 anys el preu del metre quadrat a la nostra ciutat s’ha duplicat: de 1.372 euros el 2002 hem passat a 2.876 euros el metre quadrat el 2006, a l’hora que la població ha augmentat en més de 26.000 persones (segons l’INE).

Si les actuacions projectades pel POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) es duen a terme, la superfície urbanitzada a Terrassa suposarà el 29,6% del total de la superfície del municipi (15,2% corresponent al nucli urbà, 8.3% a les zones residencials [zones d’urbanisme difús] i 6,01% correspon a zones industrials). El 70,4% restant correspon a àrees verdes, vies de circulació (de difícil computació) i d’altres. Un 15% aproximadament de la superfície del terme forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Si descontem la superfície que ocupa el Parc, la construcció a Terrassa s’ha menjat ja el 33.3% del sòl del terme municipal.

Des de la CUP considerem que la política d’habitatge i l’urbanisme són uns dels punts més importants en l’acció d’un Ajuntament i en els quals les competències més permeten d’incidir. Terrassa, amb 70′2 km2 de superfície, es troba en un constant i insostenible creixement. Creiem que s’ha d’aturar immediatament l’ocupació de nou sòl ja que es tracta d’un recurs limitat. A més, la política constructora s’ha demostrat que no ha frenat els preus dels habitatges, més aviat els ha fet augmentar ja que es tracta de polítiques controlades per les immobiliàries.

LES MARTINES
Les Martines és una area en constant creixement residencial de la qual l’àrea urbanitzada ocupa a hores d’ara més de 100 hectàrees (1.4 % de la superfcie total del municipi). La configuració difusa que plantegen les zones residencials és del tot aliena a la tradicional disposició urbanística de les ciutats i pobles mediterranis, molt compactes i més sostenibles. Com s’observa aquests dies, el resultat de l’ocupació d’aquestes zones per a viure-hi genera una alt cost i una deficiència molt notable en serveis (aigua corrent, neteja viària, telèfon, enllumenat i manteniment de les vies…), alhora que empitjora l’extinció en casos de focs forestals.

POBLE NOU
El 4t Cinturó atravesssarà el sector de Can Boada del Pi/Poble Nou, Can Roca i el Pla del Bonaire. Una estructura viària de 30 metres d’amplada que encerclarà Terrassa pel nord i propiciarà l’ocupació del sòl adjacent amb la construcció residencial al voltant i la construcció de vies de servei.

CAN ROCA- CAN COLOMER
La construcció de nous habitatges (vegeu fotos) suposa l’ocupació de 136.000 m2 (Can Roca) i 474.892 m2 (Can Colomer-Torrent Mitger) en terrenys periurbans d’alt valor ecològic. Sota l’excusa de la construcció d’habitatges de ‘protecció’ oficial s’està construïnt habitatges per a la venda a preus gairebé de mercat, en previsió del pas del 4t Cinturó per la zona, que ho convertirà en un barri dormitori. Les diferents fotografies mostren l’impacte de les obres i una simulació gràfica de l’obra projectada (sota).

P.I. CAN PETIT
L’ampliació del poligon industrial s’està realitzant ocupant terreny no urbanitzat adjacent a horts periurbans, suposant una nova mostra de creixement en forma de taca a costa de nous terrenys anteriorment no urbanitzats (aprox. 100.000 m2).

TORRE-SANA
Al costat de l’espai on es va construir el camp de golf del ‘Reial Club de Golf El Prat’, i restant amplada al ja molt debilitat corredor biològic de llevant (‘Corredor St. Llorenç-Collserola) s’estan construïnt 900 habitatges. Aquesta obra ha suposat la destrucció de 78.000 m2 d’anteriors terrenys forestals (vegeu foto adjunt).

P.I. ELS BELLOTS-II
L’ampliació del Polígon industrial ‘Els Bellots’ comptarà amb 95 noves hectàrees (950.000 m2) de sòl industrial que es volen començar a construir el 2007, i que representen un 1′4% de la superfície total de Terrassa. Això suposarà un 30% més de sòl industrial sobre l’actual superfície de sòl industrial a Terrassa, que és de 327 Ha (4’7% de la superfície total del municipi). Aquesta obra contribuirà a debilitar encara més el corredor biològic St. Llorenç-Collserola amb el que serà un dels polígons “mes grans de l’àrea metrolpolitana” segons paraules de responsables del propi Ajuntament. L’àrea ocupada i l’impacte sobre el corredor biològic es pot veure en el gràfic adjunt.

Pel futur de les noves generacions, cal aturar el creixement perimetral de Terrassa.

EL CREIXEMENT TÉ UN LÍMIT. ENS HI ESTEM JUGANT LA QUALITAT DE VIDA PRESENT I DE LES FUTURES GENERACIONS DE TERRASSENCS I TERRASSENQUES.

*(les superfícies en hectàrees han estat calculades a partir de dades municipals i a través del programa SIG PAC).

Jaume Soler, portaveu de la CUP, en el moment de presentar la instància

Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa vàrem presentar al ple de desembre una moció per instar a l’Ajuntament a realitzar una campanya informativa a través dels mitjans de comunicació locals sobre el funcionament dels plens municipals i la política terrassenca, remarcant especialment aquells aspectes en els quals la població de Terrassa té la possibilitat de participar-hi directament.

En el mateix ple el regidor de Comunicació, Jordi Ballart, es va comprometre’s a entrevistar-se amb els membres de la CUP per parlar de la proposta presentada per la formació política. En aquest sentit aquest divendres la CUP ha entrat al registre municipal una instància per fer efectiva aquesta trobada i ha presentat una sèrie de punts sobre els quals s’ha d’abordar la campanya informativa.

La CUP proposa realitzar una roda de contactes amb les entitats per a obrir un termini de presentació de propostes per dissenyar la campanya. A més demana a l’Ajuntament un compromís ferm de reforma del ROM que permeti a les entitats entrar com a punt inicial de l’ordre del dia i no com a últim com fins ara així com la possibilitat que els partits sense representació al Consistori puguin presentar mocions i preguntes al Ple, poder disposar de cinc minuts per a l’exposició de la moció i dos minuts per la rèplica.

Des de la CUP es demana la realització de conferències i debats per fer conèixer a la ciutadania les possibilitats de la democràcia participativa. A més es proposa crear un Consell d’Entitats de Terrassa, òrgan que estaria obert a la participació de les associacions i que es reuniria amb una periodicitat de tres mesos.

Pancartes, manifestacions, rectificacions, canvis de lemes, lapsus del President…. això és el que dóna de si el terrorisme en el nostre país. Resulta patètic i pesat.

M’agradaria fer una anàlisi sobre la decisió de Batasuna de no assistir a la manifestació de matí a Bilbao. En principi la manifestació convocada pel lehendakari tenia que mostrar el lema: “Per la pau i el diàleg”. Batasuna havia expressat la seva voluntat de ser presents. Va ser una decisió valenta per part de la formació política però que expressa l’ànim per part de l’esquerra abertzale de continuar endavant amb el procés de democratització a Euskal Herria. Però el Lehendakari, espantat o pressionat potser des de Madrid per la presència dels abertzales, va decidir canviar el lema de la manifestació pel de “Vam exigir a ETA la fi de la violència. Per la pau i el diàleg”. És un lema que tots podem compartir, però que no per això ho hem de subscriure al 100% i és aquí on Batasuna aquesta tard ha manifestat la seva decisió de no assistir finalment a la marxa, perquè no només ETA ha de posar fi a la violència, que també, sinó que hi ha altra part, l’Estat, que també ha de posar fi a la violència que ve exercint des de fa massa anys. Violència en forma de tancament de mitjans de comunicació i il·legalització de partits polítics, repressió a través tribunals especials, violència a través de la llei antiterrorista que legitima pràctiques de tortura al més pur estil de Guantànamo (tal com ha denunciat en més d’una vegada Amnistia Internacional) i així podríem continuar.

S’ha de posar fi al terrorisme d’ETA però l’Estat també ha de posar fi a totes aquestes pràctiques antidemocràtiques. Per això Batasuna no pot acceptar el lema de la manifestació del Lehendakari.

Des d’avui podeu entrar al nou web de la CUP de Terrassa, del qual un servidor s’encarregarà del seu manteniment i actualització. Al web trobareu tots els comunicats de la nostra formació política, les mocions que hem presentat al ple de l’AJuntament així com una breu resenya de la història del nostre partit i diferents documents programàtics. Sigueu benvinguts al nou espai.

El PSOE ho tenia tot de cara per a sortir victoriós del procés de pau a Euskal Herria. Però tan sols nou mesos han fet falta per a trencar totes les expectatives de pau. El govern que presideix Rodríguez Zapatero tenia l’oportunitat de fer un pas valent, com el qual va fer ETA anunciant l’alt al foc.

Però Zapatero no ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies i pagarà un alt preu per aquest error. La dreta, que ha vist com es complia el seu desig de *dinamitar el procés de pau, s’ha sortit amb la seva. Tenim doncs, com ja es va demostrar durant el procés de reforma del *Estatut, un president lliurat a les exigències de la dreta feixista (PP, mitjans de comunicació, església, AVT….) que no ha estat prou intel·ligent per a arribar a la pau tan desitjada.

Zapatero ho tenia fàcil. Havia de solucionar i legalitzar la localització dels presos (actualment en situació il·legal). Havia de crear la taula de partits. Havia de detenir el setge judicial i policial en l’entorn abertzale i suspendre la dubtosa llei de partits amb la fi que Batasuna tornés a estar present en les institucions. Nou mesos de suficients per a respondre al gest d’ETA.

Rodríguez Zapatero ha perdut el temps.