Un dels cavalls de batalla de la CUP a Terrassa és la política de participació ciutadana del nostre Ajuntament. En aquest sentit hem redactat aquest comunicat amb les nostres reivindicacions:

Volem Pressupostos participatius a Terrassa

Un any més, des de l’equip de govern terrassenc ens han presentat els pressupostos per a l’any que estem a punt de començar. Malauradament, un any més, la població de Terrassa no hi ha pogut decidir res al respecte. Bé, ben bé res no: un 0′37% queda reservat per tal que un centenar de persones, pertanyents a la “societat civil”, puguin decidir què se’n fa d’entre un seguit de propostes que es fan des de l’Ajuntament. I a això n’han dit ‘Pressupostos participatius’. Del restant 99′63% del pressupost, es veu que els i les terrassenques, més enllà de pagar, no en podem dir res.

No cal dir que de “participatius” aquests pressupostos no en tenen res de res. No només perquè del 99′63% del pressupost del Holding municipal (270′4 M euros, dels quals 133,6 corresponen a l’Ajuntament estrícte) ningú més enllà pràcticament del PSC, ERC i ICV no en podrà dir res, sinó perquè el 0′37% restant, queda en mans d’un grup molt reduït de persones pertanyents a algunes entitats terrassenques. Ens trobem, doncs, davant d’un clar cas de desvirtuació, ens temem que premeditada i conscient, d’un concepte, el dels ‘Pressupostos participatius’.

Els Pressupostos participatius són i poden ser, també a Terrassa, un instrument molt interessant, imprescindible podriem dir, per a la creació d’una democràcia diferent, d’una democràcia realment en mans de la població i al servei d’aquesta. És també, cal deixar-ho clar, una tasca molt difícil de dur a terme, amb la qual no es pot fer demagògia i demanar-la d’un dia per l’altre: cal una progressiva educació de la població, un procés llarg i feixuc de concens de les regles del procés de discussió i aprovació, així com un gran esforç en informar la població.

Ara bé, si bé això no es pot fer d’un dia per l’altre, el que sí que resulta clar és que l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa no té voluntat d’avançar cap aquí. Si tingúes voluntat i es cregués això de la ‘participació’, no hauria congelat a 1 milió d’euros la part del pressupost que es sotmet a discussió per part d’algunes entitats entre l’any 2006 i 2007, mentre el conjunt del pressupost ha crescut en un 7%. Si PSC, ERC i ICV es creguessin de debò això de la ‘participació’, no estarien aplicant una política de quasi-secretisme envers la població en l’aprovació de l’ordre del dia dels plens, en la redacció dels plans d’urbanisme o els pressupostos mateixos, per citar alguns aspectes concrets de la dinàmica consistorial.

Informar una població de més de 200.000 habitants és complex i costós, però els mitjans municipals dels quals es disposa també són molt potents (ràdio, televisió, informació a les bústies de les cases…). Sens dubte l’esforç actual compleix, doncs, més una funció d’omplir l’expedient per part del govern tripartit ‘de progrés’ que cap altra cosa. En tot cas, des de la CUP ens comprometem a treballar per tal que a Terrassa s’avanci cap a una situació en que la
població pugui decidir sobre tots els aspectes que ens afecten. També els pressupostos.

Han estat gairebé 2 hores d’espera en l’estació de RENFE a Terrassa. La raó? M’assabento per Internet, a l’arribar a casa, que a la una del migdia s’ha produït una avaria (quina novetat) en l’Estació de *Sants (Barcelona). Els pobres passatgers que en aquell moment es disposaven a entrar a Sants han sofert un autèntic viacrucis dintre del tren, tancats en ell més d’una hora. Lamentable. Evidentment el sistema radial de RENFE ha estat infal·lible, i en qüestió de pocs minuts l’avaria ja afectava a tota la xarxa de rodalia de la companyia.

Com cada dia em disposava a anar A la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. Per a arribar, tot i que en línia recta ha d’haver uns 15 quilòmetres de Terrassa a Bellaterra, amb tren el recorregut és interminable. Avui he arribat a l’estació cap a les 13.30h, una mica més aviat de l’habitual (tenia una reunió a les 3 de la tarda i volia preparar-me-la abans).

Primera reacció al baixar les escales automàtiques: l’acumulació de gent en l’andana no és normal, alguna cosa està passant. I efectivament, al poc, ens anuncien per megafonia, que la circulació de trens està suspesa! per una avaria en Sants (Barcelona) i que RENFE no pot garantir la circulació de cap tren almenys en 45 minuts…. 45 minuts que s’han convertit en molts i molts més minuts.

La indignació ha estat evident entre tots els usuaris. Molts, com jo, al final hem desistit i hem decidit buscar altra alternativa, perquè per un motiu o altre, no podíem esperar més. La solució, sortir de RENFE i agafar l’autobús i anar a l’estació dels Catalans (FGC), que almenys, tens la seguretat que arribarà a l’hora.

AL final, un trajecte que es fa si tot va bé en no més de 20 minuts, ho he fet en no menys de 3 hores. No està malament. No m’atreveixo a demanar responsabilitats, perquè aquí ens podem morir de riure esperant que algú assumeixi la seva responsabilitat i dimiteixi. És vergonyós.

Això de la RENFE ja està començant a ser una broma de molt mal gust.