Arxiu mensual: octubre 2006

Primera trobada de blocaires sobiranistes

Publicat el per
Comenta

Dissabte va tenir lloc a la trobada de blocaires sobiranistes que van organitzar en Quico Ventalló i jo mateix. Al final vàrem ser uns 15 blocaires, alguns menys dels que esperàvem, però ja només per coneixes i veure’ns les cares va valdre la pena. De la trobada ha sortit una bona amistat entre tots i alguna altra cosa…. com la que ens va presentar en Marcús, que venia amb la Xarxa de Blocs Sobiranistes sota el braç.

En definitiva, vàrem passar una bona estona entre companys, amb un sol enlluernador al jardí d’en Quico, que per cert, és impressionant.

No em voldria deixar a ningú. Aquesta és la llista dels que finalment vàrem ser presents en la trobada: Jordi Gomara, Jordi Eduard Perales, Toni Hermoso Pulido, Marcús, Jose Rodriguez, Quico Ventalló.

Reinvindicar l’accés a l’habitatge és un delicte?

Publicat el per
Comenta

A cada manifestació, acte o concentració organitzada per moviments populars que acaba amb algun acte de violència els mass-media del poder s’aprofiten i centren la seva mirada cap a aquests violents, violents que per altra banda no tenen res a veure amb els moviments populars que s’expressen de forma democràtica i pacífica per mostrar el seu malestar per algun tema en concret, com pot ser el medi ambient, la vivenda, el dret a l’educació gratuïta de qualitat…

Per què als mitjans els interessa criminalitzar els moviments socials que res tenen a veure amb la violència? El poder té por de que els missatges contraris al sistema arribin a la gent. Les reivindicacions tan raonables com les que en aquest moment està fent l’Assemblea Popular per un Habitatge Digne en contra de l’especulació immobiliària i els preus abusius de l’habitatge no interessen als governants, governants que entren en la campanya electoral, que es centrarà com no podia ser d’altra forma en atacar als adversaris polítics i res més. Els problemes que ens afecten als ciutadans, i el de l’habitatge és el més greu, no entraran en campanya.

I això enllaça amb la decisió de suspendre la cimera de ministres europeus d’Habitatge que havia de començar a Barcelona. Ens han venut la moto de que la cimera no es pot realitzar per problemes de seguretat. Quins problemes? El problema real és que als polítics catalans no els interessa parlar d’habitatge i no els interessa perquè no tenen ni idea ni ganes de solucionar aquest problema. No és problema ni de ser de dretes ni d’esquerres. L’esquerra catalana d’aquesta país és la que menys l’interessa acabar amb el problema de l’habitatge. Els ajuntaments catalans governats pels socialistes fa anys que fan negoci amb el sól. És la seva major font d’ingressos i una cosa va amb l’altre. Si els preus dels pisos baixen els ajuntaments veurien minvada la seva important font d’ingressos. A ningú els interessa.

L’1 de novembre ens toca votar els que diuen ser els nostres representants. La legislatura passarà i l’habitatge seguirà sent un problema greu en el nostre país.

Vivienda y criminalización de los movimientos sociales

Publicat el per
Comenta

Que fácil es criminalizar los movimientos sociales y que difícil proponer soluciones
El 1 de noviembre nos toca votar los que dicen ser nuestros representantes. La legislatura pasará y la vivienda seguirá siendo un problema grave en nuestro país.

Que los medios de comunicación sabiendo muy bien como criminalizar los movimientos sociales, no es ninguna novedad. A cada manifestación, acto o concentración organizada por movimientos populares que acaba con violencia los mass-media del poder se aprovechan y centran su mirada hacia éstos violentos, violentos que por otra parte no tienen nada a ver con los movimientos populares que se expresan de forma democrática y pacífica para mostrar su malestar por algún tema en concreto, como puede ser el medio ambiente, la vivienda, el derecho a la educación gratuita de calidad…

¿Por qué a los medios los interesa criminalizar los movimientos sociales que nada tienen a ver con la violencia? El poder tiene miedo de que los mensajes contrarios al sistema lleguen a la gente. Las reivindicaciones tan razonables como las que en este momento está haciendo la Asamblea Popular por una Vivienda Digna en contra de la especulación inmobiliaria y los precios abusivos de la vivienda no interesan en los gobernantes, gobernantes en que mañana entran en campaña electoral y que se centrará como no podía ser de otra forma al atacar a los adversarios políticos y nada más. Los problemas que nos afectan a los ciudadanos, y el de la vivienda es el más grave, no entrarán en campaña.

Y eso enlaza con la decisión de suspender la cumbre de ministros europeos de Vivienda que tenía que empezar mañana en Barcelona. Nos han vendido la moto de que la cumbre no se puede realizar por problemas de seguridad. ¿Qué problemas? El problema real es que a los políticos catalanes no los interesa hablar de vivienda y no los interesa porque no tienen ni idea ni ganas de solucionar este problema. No es problema ni de ser de derechas ni de izquierdas. La izquierda catalana de éste país es la que menos le interesa acabar con el problema de la vivienda. Los ayuntamientos catalanes gobernados por los socialistas hace años que hacen negocio con el suelo. Es su mayor fuente de ingresos y una cosa va con el otro. Si los precios de los pisos bajan los ayuntamientos verían disminuida su importante fuente de ingresos. A nadie le interesa.

El 1 de noviembre nos toca votar los que dicen ser nuestros representantes. La legislatura pasará y la vivienda seguirá siendo un problema grave en nuestro país.

El responsable de comunicació de l’Ajuntament ha de dimitir

Publicat el per
Comenta

La revista d’informació municipal ‘Visquem Terrassa’ publica en la seva edició d’octubre (número 100 de la revista) una notícia per la qual s’informa que totes les persones majors de 65 anys tindran a partir d’ara la gratuïtat absoluta al transport públic d’autobús

La informació que apareix al butlletí municipal ve encapçalada per l’inequívoc i directe titular ‘L’autobús, gratis’, seguida d’una ressenya on s’explica que per aconseguir la gratuïtat del transport públic totes aquelles persones majors de 65 anys han d’adreçar-se per l’Institut Municipal de Salut i Benestar Social (IMSABS) i demanar la targeta BUS-65. Per si no queda clara la notícia, al costat apareix una nota que informa del trasllat d’aquest institut municipal i explica que a partir d’aquest mes l’IMSABS ocuparà un espai del que havia d’haver estat la seu de FUNESPAÑA al a carretera de Montcada

Aquest notícia havia aixecat forta expectació entre el col·lectiu beneficiat. Ho sé i ho puc afirmar aquí, que moltes persones grans s’havien interessat per la notícia i durant aquests dies tenien pensat dirigir-se a l’Institut Municipal per demanar la targeta promesa que dóna la gratuïtat del bus.

La sorpresa arriba en el moment en què, dies després de la distribució del Visquem casa per casa, l’Ajuntament es dóna compte de l’error i a través d’uns determinats mitjans de comunicació publiquen un anunci demanant disculpes. A dia d’avui, divendres 6 d’octubre l’únic lloc a la xarxa on trobo alguna referència és al portal ‘terrassa.net’, on una notícia diu: ‘L’Ajuntament lamenta la informació sobre la gratuïtat dels autobusos publicada al Visquem Terrassa’. Segueix ‘El responsable tècnic d’Imatge i Comunicació assumeix la responsabilitat’. Ras i curt, que ens han enganyat a tots. I ara què? Molt bé, el responsable tècnic assumeix la seva responsabilitat, però el missatge ja s’ha difós. Amb quin objectiu es va posar aquesta informació al butlletí? Qui i per què la va autoritzar?

L’escàndol és majúscul i inaudit i d’unes proporcions desconegudes. A hores d’ara la rectificació no apareix per enlloc al web municipal. Què volen amagar? El portal terrassa.net és l’únic que informa sobre aquest escàndol. No estem parlant d’un error gramatical o ortogràfic, que seria del tot perdonable, sinó d’una informació falsejada no sabem si de forma intencionada.

No tindrà res a veure aquesta informació amb el fet de trobant-nos a un mes vista de les eleccions i a més recordant que des del PSOE es va llançar fa uns dies la promesa de facilitar la gratuïtat del transport públic als joves i la gent gran. La gratuïtat del transport públic pot ser un cop d’efecte important electoralment parlant i a més si aquest va dirigit a un sector de la ciutadania com és la gent gran.

Si us plau, no ens venguin la moto d’aquesta manera.