La mítica banda de Basildon Depeche Mode han difós un comunicat a través de la seva web on anuncien la data de llançament dels propers Remasters. Serà el proper 2 d’octubre. Si els primers van ser ‘Speak and Spell’, ‘Music for the Masses’, and ‘Violator’, ara toca el torn als LP més clàssics de la banda: ‘A Broken Frame’ ‘Songs Of Faith And Devotion’ and ‘Some Great Reward’.

Com els anteriors Remasters, aquests 3 nous treballs estan formats per un doble-disc edició de col·leccinista, que contenen l’àlbum remasteritzat en qualitat estereo, un nou mix sorround, totes les cares-B dels singles i una petita pel·lícula de 30 minuts amb entrevistes de la banda del present i el passat. A més s’inclou un redissenyat llibret de 16 pàgines que inclou el disseny original dels LP, noves fotos, les lletres de les cançons i unes notes de Daniel Miller.

Però això no és tot. El 25 de setembre Depeche Mode possa a la venda “Live in Milan” una edició especial de 3 discos on es podrà veure imatges de la gira “Touring The Angel” i continguts exclusius en 2 DVD i un CD amb un directe de la banda.

El 13 de novembre és el dia escollit per treure al mercat el primer disc de la sèrie “Best Of collection”, que començarà pel primer àlbum “The Best Of Depeche Mode, Volume 1″. Al CD es podrà trobar els 18 temes més clàssics dels DM – ‘Just Can’t Get Enough’, ‘Everything Counts’, ‘Personal Jesus’, ‘Enjoy The Silence’, ‘Precious’ i el nou single, ‘Martyr’-.

Finalment els Remasters que resten -Construction Time Again, Black Celebration, Ultra and Exciter- sortiran a la venda el proper any.

El company terrassenc i autor del blog “Papers del Tristany” hem comentava fa una estona en una conversa que hem tingut a la Plaça Vella de Terrassa que al blog li faltava un sistema de comentaris. A través del també terrassenc Xavier Caballé descobreixo el sistema de comentaris Haloscan.com, molt útil en els tipus de webs com la meva (amb programació tercermundista, però no arribo a més).

A partir d’ara ja podreu afegir els vostres comentaris a tots els articles que vagi penjant en aquest blog. Mica en mica, ja veieu, vaig possant més cosetes en aquesta web. De moment el que estic proposant-me és escriure com a mínim un post al dia. Ho aconseguiré?

La notícia es donava aquesta tarda: Joan Clos serà el proper ministre d’Indústria en substitució a José Montilla. Feia temps que existia el rumor que col·locava a Clos com a ministre de Zapatero, però realment ha estat tota una sorpresa (totes les mirades estaven posades en Joan Rangel, però d’ençà de la crisi del Prat la seva carrera política ha entrat en decadència). I per què Clos? La gestió de Joan Clos a l’Ajuntament ha estat molt criticada per molts sectors de la ciutadania i fins i tot pel seu propi partit. La seva petulància, el seu esnobisme i la seva política han refermat una crisi a la capital catalana en molts dels seus barris, i la ciutat s’ha convertit en un aparador i un autèntic parc temàtic sobre tot allò que li passava pel cap a ell i els seus principals coreligionaris..” Recordem el fracàs del Fòrum de les Cultures, la imatge de Clos ballant a ritme de Carlhinos Brown, la ordenança del civisme o l’enfonsament del Carmel.

El PSC s’ha tret de sobre a Joan Clos. Ho ha fet per un motiu. Els analistes polítics i els estadistes socialistes veien com una possibilitat real la pèrdua de l’alcaldia barcelonina.

No hem puc estar de recomanar-vos veure un vídeo amb les imitacions del programa Polònia de TV3 que es troba a Youtube.

La diputada terrassenca Dolors Puig (PSOE-PSC) porta 3 anys fent gestions al Congrés dels Diputats per tal de millorar el seu de Correus a la nostra ciutat. Sembla que les gestions estan donant bons resultats: “La UGT denuncia l’acumulació de 60.000 cartes a Correus” (e-newsterrassa 22/08/2006), “L’alcalde reclama una reunió urgent amb Correus en relació al col·lapse del servei” (infoTerrassa 21/07/2006), “60 mil cartes acumulades a Correus” (e-newsterrassa 30/08/2005), “Correus acumula més de 30 mil cartes de l’estiu” (e-newsterrassa 14/09/2005), “Obres a la seu central de Correus” (e-newsterrassa 14/09/2005, recordem als nostres lectors que les obres encara no han començat) i com aquestes notícies moltes més en els darrers anys.

Empreses que no reben el correu a temps, notificacions oficials que no arriben, comerços que perden pel camí les seves cartes, particulars que estan tot l’estiu sense rebre ni una carta, barris de la ciutat per on no han vist passar un carter des del mes de juny… Això sí podem estar tranquils, Dolors Puig està fent gestions. Està clar el treball realitzat per la diputada Puig.

Diputada terrassenca, deixi de buscar titulars a la premsa i posis a treballar. Esquerra Republicana a través del seu grup parlamentari a Madrid acaba de presentar una bateria de preguntes i interpel·larà a la ministra de Foment per tal de posar fi a un problema que aquest any ha assolit unes proporcions intolerables en un servei públic.

Definitivament ens hem tornats bojos. L’autoproclamada ‘ràdio cultural de Terrassa’ (recordem als nostres lectors més despistats que estem parlant de Ràdio Star) ens proposa per la nova temporada més cultura i més programes, en definitiva més ràdio star com diuen ells. Terrassa està d’enhorabona. Ja podem dir que els terrassencs ens brota la cultura per totes bandes, ara fins i tot per les ones hertzianes. Compte! Entrant al web d’aquesta ràdio-cultural veiem un ampli catàleg cultural que tot seguit detallem. D’entrada ens informen d’un nou plànol de la ciutat de Terrassa (caram pensen en tot! suposo que ho faran perquè et resulti més fàcil trobar els equipaments culturals de la ciutat). Tot seguit podem veure que les obres de la plaça del Progrés (Plaza del Progreso a partir d’ara) avançant a bon ritme. No deixa de ser un altre element de cultura. De fet jo sempre he pensat que les obres són com un gran espectacle musical, tot el dia gaudint del fantàstic so dels pics i pales i dels camions amunt i avall. Com que necessito més cultura (últimament vaig escàs) veig que Rosa, sí, la de España, és la número 1 a la llista d’èxits de ràdio star, cosa que em tranquil·litza molt perquè em pensava que aquesta noieta havia desaparescut de l’escena musical.

Cultura i més cultura. Com que representa que això és una emissora de ràdio m’interesso per la seva programació. No està gens malament. Programes i més programes culturals. És extraordinari, formidable. Propostes com “Formula Paxanga”, “Dance Nation”, “Disco Funky Station”, “Only Hits”, “Ritmo Reggaeton” i un llarg etcètera em fan veure la qualitat de l’emissora. Definitivament terrassencs de tota classe, no us podeu perdre aquesta emissora.

Sens dubte el departament de continguts de ràdio star tenen una idea molt clara de què és fer cultura i com fer uns continguts prou interessants per una emissora que es diu ser cultural.

Per cert, no se’ns escapi. Aquesta emissora rep diners públics per fer aquesta programació. Una programació dubtosament sensible amb la llengua oficial de Catalunya i amb la seva cultura. Una programació plena de continguts casposos, espanyols i allunyats de l’actualitat real de la ciutat, la dels problemes socials i quotidians de les persones, perquè no tot es fantàstic a la ciutat de les 200.000 persones.

I de tot això que ha de dir el tripartit local. I millor dit, Esquerra Republicana?

Avui, 24 d’agost, fa 1927 anys que el Vesubi va arrasà les ciutats de Pompeia i Herculà (79dC), 62 anys de l’alliberació de París (1944) i 11 anys del llançament mundial de Windows 95 (1995). Avui també, és el meu aniversari (ja en van 19).

Podeu consultar la resta d’efemèrides a la Wikipedia.

Aquest és un article que vaig escriure per infoTerrassa.com el passat mes de gener, però que no està de més recordar en aquest weblog. Precisament un lector d’infoTerrassa em recorda: “Solo con mirar el estado y la deficiente realización de las webs de los partidos locales, se vé el interés por este medio de la oligarquia local: entre nulo y ninguno.” Té tota la raó. [Veure blog del periodista Saül Gordillo, on té segurament la llista més extensa de blogs de polítics catalans, cap d'ells terrassenc].

La moda dels blogs no arriba als polítics terrassencs

La política s’ha obert molt més amb l’arribada dels Weblogs. Pels que no ho tinguin clar, un weblog, també conegut com blog o bitàcola, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos i articles d’un o varis autores on el més recent apareix primer. Els weblogs usualment estan escrits amb un estil personal. Des de fa alguns mesos alguns polítics s’han donat compte de que amb aquests diaris personals penjats a la xarxa poden comunicar-se d’una forma més directe amb els ciutadans. Així els internautes poden saber que pensen els nostres representants polítics sobre els temes de més actualitat. Però infoTerrassa ha pogut observar que cap regidor terrassenc a l’Ajuntament disposa de blog personal a la xarxa, ni tan sols pàgina web.

Cap càrrec polític de la ciutat té un espai a la xarxa on expressar les seves idees i comunicar-se amb els ciutadans. Fa mesos que la moda dels blogs ha arribat a tots els àmbits de la ciutadania i fins i tots els polítics s’hi han apuntat, de forma molt encertada. Més d’un diputat del Parlament disposa de plana web pròpia i són molts els que utilitzen la xarxa per comunicar-se amb els seus votants. Un dels blogs més populars i dels primers en aparèixer és el del portaveu del grup Socialista-Ciutadans pel Canvi al Parlament, Miquel Iceta.

La llista de polítics amb weblog és llarga, però no es troba cap polític terrassenc. Està demostrat que els polítics amb weblog augmenten la seva popularitat i la credibilitat amb els votants, ja que aquest mitjà permet comunicar-se de forma directe amb els ciutadans i al inrevés, els ciutadans amb els polítics. Als polítics terrassencs els hi falten de ganes?, els fa mandra escriure?, tenen poca habilitat a l’hora d’escriure? Des d’aquí animem a tots els regidors de la ciutat i a l’alcalde a que s’obrin el seu propi diari a la xarxa.

Després de buscar-los per tota la ciutat (bé ja sabem que Terrassa no ha estat mai un bon lloc per trobar bona música) finalment he aconseguit els 3 primers Remasters de Depeche Mode. Relament són genials. Es tracta del seu primer disc, Speak&Spell, Music for the Masses i Violator. Els Remasters estan compostos per 1 CD amb l’àlbum remasteritzat i un DVD amb les mateixes cançons però amb possibilitat d’escoltar-ho en format Dolby Sorround 5.1 o en DTS 5.1. El DVD també incorpora un petit curt sobre els Depeche Mode.

Realment val la pena tenir-los. La qualitat d’aquests remasters és genial aconseguint un so únic. El proper mes de setembre treuran al mercat els àlbums que queden per remasteritzar, o sigui que estarem tots els fans a l’espera d’aquests nous CD’s+DVD’s.

Durant aquest mes d’agost les persones que fem possible la web d’informació local infoTerrassa.com hem fet un descans. Un descans que ens ha servit per reflexionar sobre la nostra labor informativa i sobre quins objectius hem de marcar-nos. Per tots aquells que no sabeu que és infoterrassa, us diré que la web va ser creada l’any 2002 per Josep Sort amb la idea de que fos un espai obert a la ciutadania on tothom pugués publicar lliurament les seves notícies o artícles. Aquest doncs ha estat sempre el principal objectiu de la web, malgrat que després d’aquests anys no s’hagi aconseguit del tot. El problema que ens hem trobat ha estat la falta de motivació per part de les entitats i els ciutadans a participar en el projecte.

Durant aquesta pausa estival hem estat pensant-hi molt sobre aquest tema i hem arribat a varies conclusions:

• El perfil de l’usuari que entra a infoTerrassa és el d’una persona que està buscant informació que en d’altres mitjans no trobarà. Això vol dir que infoTerrassa hem d’intentar possar a l’abast de tothom un espai a la xarxa on totes les idees i opinions tinguin lloc i on servim informació sense cap tipus d’influència política ni econòmica.
• El principi bàsic d’infoTerrassa ha de ser: crear una xarxa d’individus i organitzacions que ofereixin cobertura no-política i no-comercial dels esdeveniments socials i polítics importants de la ciutat.
• A partir d’ara les notícies oficialistes (poders públics i econòmics) no tindran cabuda en aquest web. Creiem que aquest sector de la ciutat ja té al seu abast els grans mitjans de la ciutat. Nosaltres hem d’oferir un espai a totes aquelles entitats i persones que d’altra forma no podrien arribar a la resta de la ciutat.

Com possar en pràctica aquestes idees? A partir del mes de setembre estrenarem un nou sistema de publicació, on tothom que vulgui sense necessitat de donar-se d’alta a la web i sense necessitat de donar el seu nom real podrà publicar la seva notícia/article a la web. Aquesta notícia apareixerà automàticament a la columna de la dreta i a través d’un sistema de votacions, la que arribi a un determinat número de vots passarà a la columna central de la web. Així s’incentivarà la participació a la web de dues formes: com a usuari publicador i com a usuari lector/votant.

Els companys d’imc barcelona indymedia fan una reflexió entorn les festes de barris i ciutats que aquest mes d’agost es celebren per tot el territori. IMC, així com altres col·lectius de Barcelona, denuncien la institucionalització d’aquestes festes i el progressiu enllaunament de qualsevol expressió cultural i festiva. Precisament fa un parell d’anys en un treball d’investigació sobre cultura popular a Terrassa i festes populars ja vaig poder apuntar algunes idees en aquest sentit. En un altre moment us parlaré més en profunditat sobre aquest tema.

“Sota el discurs continuat del “civisme” s’hi amaga, cínicament, la intenció dels governs i les seves institucions de domesticació i mercantilització de les festes populars i el progressiu enllaunament de qualsevol expressió cultural i festiva. Les festes populars, aquells esdeveniments i expressions creatives col.lectives, en que tot*s som participants actius i no només espectadors i que es donen a l’espai públic espanta els seus controladors ni que sigui per uns dies l’any. La represa i reapropiació de l’espai públic per part de la gent del poble segueix sent el que anima a seguir preparant, any rera any, unes festes pel gaudiment públic de l’explosió de la creativitat festiva, de l’alegria, de la denúncia,de la llibertat, de la catarsi col.lectiva, de la revitalització dels pobles i la cultura popular i del rebuig al monitoratge governamental que massa sovint les acaba espatllant”.

Barcelona Indymedia